RACC_La senyalització d’orientació urbana a la ciutat de Lleida obté un aprovat just

  • El resultat global obtingut en l’estudi és de 3 estrelles RACC, amb 50,5 punts sobre 100
  • La visibilitat dels senyals és l’aspecte més ben puntuat, mentre que la continuïtat és el pitjor valorat

Lleida, 8 d’abril 2016 – El RACC, entitat líder en l’àmbit de la mobilitat amb més de 850.000 socis, presenta, a través de la seva Fundació, els resultats de l’auditoria Senyalització urbana d’orientació a Lleida. L’objectiu és analitzar la senyalització del municipi i promoure’n la seva millora per tal d’adaptar-la a les necessitats dels usuaris.

Actualment un 23% de les queixes del servei de Via Directa del RACC són per la senyalització urbana. Aquest nou estudi de la capital lleidatana se suma als que el RACC ja havia fet a Barcelona, Girona, Tarragona i Terres de Ponent, entre d’altres.

 

Territori Any Continuïtat Comprensió Visibilitat Manteniment Global
Barcelona 2011 41 66 82 81 61
Girona 2013 44 56 67 58 54
Tarragona 2014 41 45 67 56 49
Terres de Ponent (interurbà) 2014 50 75 73 43 60
Lleida 2016 28 62 70 60 50,5

 

Per detectar si la senyalització del municipi compleix les funcions bàsiques per les quals va ser dissenyada, s’analitzen els següents factors:

    • Que es pugui arribar a la destinació: continuïtat de l’itinerari.
    • Que s’entengui el que està senyalitzat: comprensió dels senyals.
    • Que es vegin els senyals amb prou claredat: visibilitat.
    • Que els senyals estiguin en bon estat: manteniment.

Metodologia i protocol de realització

En aquest cas, s’han avaluat un total de 100 itineraris, entre 10 orígens estratègicament importants i 19 destinacions d’interès (equipaments de servei, elements de valor turístic, cultural o empresarial, i principals punts de sortida de la ciutat). S’han pres de referència els recorreguts inicialment proposats pels sistemes de navegació a bord (GPS) i s’han estudiat 12 paràmetres diferents de la seva senyalització, per tal de determinar-ne la nota global.

 

Sin título1Sin título1Sin título1

 

Resultats de caràcter general

  • La senyalització d’orientació urbana a Lleida obté una puntuació de 3 estrelles RACC (50,5 punts sobre 100).
  • La Continuïtat, que és un dels factors amb més pes a l’auditoria, resulta per contra el més deficient (28%). De les 19 destinacions analitzades, 16 no aconsegueixen el 50% de la nota màxima possible.
  • La Visibilitat (70%) és l’aspecte amb una millor valoració, tot i que amb alguns paràmetres a millorar.
  • Per destinacions, les pitjors valorades són la C-12 (Balaguer), els Jutjats, el Palau de Congressos de la Llotja, l’Estació de l’AVE, el Polígon Industrial El Segre i el Camp de Futbol municipal.
  • Les qüestions complementàries incrementen la nota global en +0,5 punts: s’assenyalen els carrers i hi ha punts d’informació però no hi ha distinció entre elements d’interès públic i privat.

Sin título1Sin título1

 

Resultats de caràcter específic:

CONTINUÏTAT

  • S’avalua que durant l’itinerari es mantingui la continuïtat del missatge de la destinació, per tal que l’usuari no es perdi ni dubti. És el factor que obté els resultats més justos: únicament la sortida de la N-II i l’Hospital tenen una puntuació en aquest factor que supera el 50% de la màxima possible.
  • Fins a 6 de les destinacions analitzades no estan senyalitzades o només s’indiquen a les immediacions. És el cas, entre d’altres, de la Universitat de Lleida o l’Hospital, malgrat la seva importància.
  • Destaca també el cas del Polígon Industrial Els Frares. No només no està senyalitzat, sinó que caldria fer-ho especialment des de l’N-II i a través de la Ronda Sud, evitant així el trànsit de vehicles pesants pel centre.
  • Com a nota positiva, destaca el seguiment en la senyalització tant de l’accés a l’N-II com de l’Estació d’Autobusos.
  • Es troba a faltar senyalització de les diferents alternatives d’aparcament del Centre Ciutat. Tampoc s’indica l’aparcament del Palau de Congressos.
  • En cap dels itineraris analitzats no es disposa de senyalització dinàmica referent a l’ocupació actual dels aparcaments de la zona.

 

COMPRENSIÓ

  • S’estudia que la senyalització sigui llegible per als usuaris i que faciliti la captació instantània i eficient del missatge. Aconsegueix una valoració mitjana del 62%.
  • En aquest factor els resultats són molt heterogenis: tres destinacions no obtenen una valoració acceptable (Centre Ciutat, AP-2 i Palau de Congressos); a més dels Jutjats i la C-12, que no obtenen cap puntuació i contribueixen fortament a la rebaixa de la mitjana.
  • En les transicions entre enllaços a vies d’alta capacitat i el tram urbà és on s’observa un nombre més elevat de cartells amb línies d’informació que superen àmpliament els límits establerts.
  • Un dels paràmetres positius és l’ús de pictogrames, encara que en alguns casos n’hi ha un excés (Turó de la Seu Vella) o se n’utilitzen de diferents per a un mateix element (Hospital).
  • Destaquen també canvis en la tipologia de senyal i nomenclatura d’algunes vies. La LL-11 en moltes ocasions manté el nom antic d’N-II i són molts els senyals que en comptes de posar A-22 indiquen N-240.

 

VISIBILITAT

  • S’analitza que els senyals siguin clarament visibles per a l’usuari que circula en vehicle motoritzat i és el factor que obté el millor resultat de l’auditoria (70%).
  • La mala visibilitat afecta només de forma significativa a 2 de les 19 destinacions.
  • Els motius més habituals que la perjudiquen són l’existència de mobiliari urbà (enllumenat públic, altres senyals o semàfors) i la vegetació en algunes estacions de l’any.
  • Es detecten alguns casos on els senyals tenen textos de dimensions reduïdes, però no és un problema generalitzat a Lleida.

   

MANTENIMENT

  • Es valora que la senyalització no es trobi en estat deteriorat, ja sigui per desgast, accidents o vandalisme. Aconsegueix un 60% de puntuació.
  • Tot i que en gran part dels casos no interfereix en la interpretació del missatge, aquestes incidències transmeten, a residents i visitants, certa deixadesa de l’espai públic viari.
  • Es percep una manca de protocol que inclogui el manteniment.

 

Conclusions RACC

  • El sistema de senyalització de Lleida disposa d’un marge de millora en els diversos aspectes avaluats i especialment en la continuïtat i seguiment dels senyals dels elements d’interès de la ciutat. Es posa de manifest la manca d’un pla de senyalització integral i integrat en el pla de mobilitat de la ciutat.
  • La continuïtat de la senyalització està penalitzada per una manca de senyals en llocs estratègics i per una tendència a començar a senyalitzar massa a prop de la destinació final, fet que provoca un augment de la probabilitat de pèrdua. Les destinacions urbanes obtenen una pitjor nota que les interurbanes.
  • Lleida disposa d’oferta d’aparcaments al voltant de les destinacions més importants, però no s’indica en gran part d’elles. Resulta interessant que l’usuari conegui amb antelació la probabilitat d’estacionar el vehicle a prop de la destinació.
  • En cap cas s’usa informació dinàmica referent a l’estat d’ocupació dels aparcaments senyalitzats, tot i que podria suposar millores en la mobilitat interna dels aparcaments i des les rotondes i carrers adjacents.
  • La implementació d’un gran nombre de destinacions en cada senyal provoca un problema de comprensió rellevant, havent-se detectat aquesta situació a algunes entrades de la ciutat i en algunes cruïlles estratègiques del Centre de la Ciutat. La superació del límit de línies d’informació provoca confusió i augmenta el risc.
  • La distància entre senyals d’orientació es manté en l’àrea urbana de Lleida excepte en llocs puntuals. Els pictogrames s’utilitzen de forma generalitzada. Hi ha algun element com el Palau de Congressos on seria recomanable disposar-ne d’un per a una fàcil identificació.
  • Per garantir la uniformitat seria recomanable la col·locació dels plafons segons les recomanacions de la Generalitat. Algunes destinacions com l’estació de tren, l’Hospital o la Seu Vella varien el nom i els pictogrames segons el senyal. De la mateixa manera, encara es mantenen noms antics de carreteres com l’N-II en comptes de LL-11 o d’N-230 en comptes d’A-22.
  • Encara que no són molts, s’han detectat alguns senyals amb una manca de visibilitat provocada per vegetació o mobiliari urbà.
  • Hi ha destinacions, com el Palau de Congressos, amb dimensions de text reduïdes, provocant problemes d’interpretació per part dels conductors. També s’ha perdut color en algun senyal interurbà que dificulta la seva visibilitat.
  • L’estat de conservació i manteniment global de la senyalització té marge de millora ja que es detecten disfuncions com senyals torçades i amb pintades.
  • Es troba a faltar una estratègia de senyalització global de la ciutat, principalment per a dirigir els vehicles cap a aparcaments de dissuasió al voltant del Centre o per a definir itineraris per a vehicles pesants. En definitiva, manca un Pla de Senyalització d’Orientació, si bé el Pla de Mobilitat Urbana, aprovat inicialment, ja proposa una millora de la senyalització general i també dels aparcaments de dissuasió.

 

Recomanacions RACC

DE CARÀCTER GENÈRIC

  • Implementar un Pla de senyalització integral i integrat amb el pla de mobilitat de la ciutat.
  • Reforçar la senyalització corresponent als diferents itineraris que s’inicien en les vies d’accés a la ciutat i augmentar el seguiment de la senyalització en grans avingudes on hi ha diferents encreuaments.
  • Seria recomanable l’aplicació d’un protocol de comprovació a tots els desviaments, en la incorporació de nous itineraris i també en trams llargs per a certificar a l’usuari que es troba en la direcció correcta.
  • Augmentar per norma general la distància a la que es comença a senyalitzar els elements que s’ubiquen en la zona més cèntrica de Lleida.
  • Reforçar la indicació de les zones d’estacionament en superfície o subterranis associats a destinacions analitzades, mitjançant el pictograma d’aparcament.
  • Realitzar tasques de manteniment periòdicament del sistema de senyalització per revisar l’estat dels senyals respecte a les pintades i les afectacions externes a les lames.
  • Establir un sistema de senyalització dels aparcaments de dissuasió.
  • Definir una senyalització per als vehicles pesants en els itineraris de pas.
  • Realitzar tasques de manteniment en la vegetació i conservació dels senyals que garanteixin una correcta percepció dels missatges.
  • Ordenar els plafons per a què s’adeqüin a les recomanacions de la Generalitat.

 

DE CARÀCTER ESPECÍFIC

  • Reforçar la senyalització de, com a mínim, els itineraris principals cap a l’Estació de tren, el Palau de Congressos, la Seu Vella, Camp de Futbol i Universitat.
  • Senyalitzar els Jutjats i la C-12 (Balaguer), que no disposen de cap senyal en els itineraris analitzats. Començar la senyalització des de més lluny, com a mínim en el cas de l’Hospital.
  • Introducció de pictogrames relatius a les destinacions que no en disposen, com el Palau de Congressos. A més, es proposa desdoblar en dues línies el nom d’aquest element per a què la lletra sigui llegible.
  • Homogeneïtzar el noms de les següents destinacions: Hospital, Seu Vella i Estació de tren.
  • Actualitzar el noms de carreteres d’alguns senyals, principalment la substitució d’N-II per LL-11 i N-230 per A-22.

 

Sobre el RACC

El RACC és una entitat que ofereix serveis d’alta qualitat a les persones i les famílies, i que compta amb més de 850.000 socis. A través de la Fundació RACC promou la mobilitat sostenible, segura i connectada, protegint els interessos dels usuaris i ajudant a millorar la qualitat de vida de la ciutadania en relació a la seva mobilitat.

 

(316 Posts)